Data: 7 de març de 2021
La perspectiva del Messies morint en una creu no entrava en el cap de l’apòstol Pere. Per això, l’Evangeli explica que va intentar apartar Jesús d’aquest camí (cf. Mt 16,21-23). Tampoc va ser entesa pels altres apòstols. La seva reacció davant d’aquesta possibilitat podríem dir que era natural i humana; de fet, és la mateixa reacció que sovint tenim nosaltres davant el dolor i la dificultat quan es fan presents en la nostra vida. No és fàcil d’acceptar el misteri de la creu, i no és fàcil d’acceptar el sofriment des de l’òptica de la creu del Senyor. En canvi, el senyal del cristià és la creu. De fet ens senyem contínuament: fem el senyal de la creu sobre el front, la cara i el pit, posant la nostra vida en mans del Pare, el Fill i l’Esperit Sant. Ara bé, ¿som conscients del seu significat?
La litúrgia de la Paraula d’aquest diumenge respon a aquests interrogants a través de sant Pau. L’apòstol ensenya a l’Església de Corint que és en el misteri de la creu on resideix la força i la saviesa de Déu “Els jueus demanen signes prodigiosos, els grecs volen saviesa, però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus, i per als altres un absurd. Però aquells que Déu ha cridat, tant jueus com grecs, veuen en ell el poder i la saviesa de Déu” (1Cor 1,22-24). Algunes expectatives dels jueus d’aquell temps es centraven únicament en un messianisme polític, sense diferenciar-se dels qui només aspiraven a conquerir el món. D’altra banda, els corrents de pensament de la seva època volien comprendre els misteris de l’ésser humà i de la natura recreant-se en unes retòriques molt sovint complexes i buides. Crist crucificat va més enllà de tot això, sense que l’importi ser escàndol per a uns i absurd per als altres.
Hem de reconèixer que el dolor i el sofriment formen part de l’existència humana. Ara bé, quan es descobreix el sentit de la creu i amb l’ajut de la gràcia de Crist, el sofriment es suporta d’una manera molt diferent: amb un amor proactiu i capaç d’oferir-se més enllà de les lamentacions. La creu i la resurrecció són dos aspectes essencials en el missatge de sant Pau. Des de la contemplació de la creu també nosaltres som conscients de l’immens amor de Déu que no s’atura davant del sofriment extrem. Allò que salva la humanitat és l’amor infinit de Déu, reflectit en el lliurament de Crist fins a la fi.
Gràcies a aquest sacrifici, Déu ens ha reconciliat amb Ell mateix, i a través del perdó dels pecats, ha concedit la pau de la reconciliació en Crist, i ha possibilitat als éssers humans una amistat real amb Ell. Per això és tant important acollir també el misteri pasqual de Crist, que inclou el fet de la seva resurrecció corporal. En efecte, la resurrecció del Senyor és la seva consagració com a Salvador, que restaura la vida i venç la mort. És així com Déu ha vessat el seu amor: per la crucifixió del Senyor i la seva victòria és com l’Esperit Sant inunda el cor dels creients.
A la nostra època, és veritat que la creu és difícil d’entendre, ja sigui des de les concepcions filosòfiques o científiques, ja sigui des de diversos plantejaments religiosos. Però incorporar el misteri de la creu a la nostra vida no consisteix en una pura especulació, sinó en una veritable experiència de vida. Com afirma Edith Stein, “quan parlem de la ciència de la creu no fem pura teoria, sinó que expressem una veritat viva, real i efectiva”. En definitiva, per això ens senyem, per a continuar l’amor amb el que Crist vol seguir viu en els seus membres. I així, unint-nos al Crucificat, quedem inserits en la seva obra, i experimentem el seu amor, que ens salva i ens fa anar més enllà del nostre jo, sortint a l’encontre de l’altre per a consolar, per servir i per estimar.
