Data: 31 de maig de 2026
Cada primavera, durant el temps de Pasqua, en moltes parròquies veiem una escena preciosa: infants que s’acosten per primer cop a la taula de l’Eucaristia. És un dia gran que va completant els sagraments de la iniciació cristiana. Però, al mateix temps, constatem una deriva preocupant: algunes primeres comunions s’han anat convertint en una mena de “mini bodes”, amb una pressió social i una despesa que no s’adiuen amb el que celebrem.
Hi ha famílies que expliquen que ho fan “per celebrar-ho amb alegria”, i d’altres que confessen que se senten empeses a gastar més del que poden per no quedar malament. Moltes veus pastorals anem demanant explícitament “rescatar” el sentit de la primera comunió i evitar que els regals i la festa eclipsin el Gran Regal, que és la plena participació en l’Eucaristia i la comunió amb el Cos de Jesús.
No es tracta de renyar ningú ni d’apagar la festa. El cristianisme celebra! Però la celebració cristiana neix de la gratuïtat: “heu rebut de franc, doneu de franc”. La primera comunió no hauria de convertir-se en una cursa d’aparences ni en una càrrega econòmica que exclogui o endeuti.
Per això, per què no redimensionar les celebracions amb criteris senzills i evangèlics, tot dialogant amb pares i mares, amb les famílies dels infants de la parròquia? Caldria posar al centre el significat de l’Eucaristia, tal com s’ensenya a la catequesi. Hi ha bellesa en la simplicitat del vestit, i molts agrairan evitar despeses innecessàries.
I si pensem celebracions alternatives? Com ara una trobada familiar senzilla, una convivència parroquial, un àpat compartit, una festa al pati o un berenar comunitari. També es podria plantejar un gest solidari de “comunió amb els empobrits” per ajudar famílies o infants a prop o lluny de nosaltres.
Així, la comunió tornaria a ser el que és. Perquè la primera comunió no és un ritu de pas de la infància: és fer-se u amb Jesús, acollir-lo com a centre de la setmana, de la família i de la vida, una vida que continua cada diumenge.
