Data: 3 de març de 2024
El papa Francesc, amb motiu de la Quaresma que estem celebrant, ha dirigit un missatge a tots els cristians titulat «A través del desert, Déu ens guia a la llibertat». Us recomano a tots els diocesans la lectura íntegra d’aquest missatge.
En el breu espai d’aquesta carta, és difícil resumir totes les reflexions que el Papa exposa en el missatge de Quaresma. Per aquest motiu, em limitaré a remarcar dos aspectes: la crida a viure el realisme i l’acció solidària. L’acció social de l’Església té un pes rellevant dins de la nostra societat a través de moltes entitats, que no surten sempre a la llum, però que treballen incansablement. Càritas és un exemple notori del que fa l’Església. Així, en el darrer any, la nostra Càritas diocesana ha acompanyat més de 35.000 persones i prop de 80.000, si tenim en compte l’acció realitzada per les Càritas parroquials i arxiprestals. Aquestes persones ateses pertanyen a famílies que no tenen, moltes vegades, un habitatge digne ni cap tipus d’ingrés ni ajut.
Els quaranta dies de la Quaresma ens recorden els quaranta anys de l’èxode del poble jueu vers la terra promesa, que foren un llarg camí cap a la llibertat. «L’èxode de l’esclavatge a la llibertat –ens diu el papa Francesc– no és un camí abstracte. Perquè la nostra Quaresma sigui també concreta, el primer pas és voler veure la realitat».
Cal que siguem conscients de la nostra realitat, de les necessitats de les persones més vulnerables i no ser-hi indiferents. Demanem al Senyor un cor bo i una mirada atenta per saber identificar els germans, a través dels quals Ell se’ns fa present cada dia. Jesús ens necessita perquè ells, que viuen un temps de vulnerabilitat, no perdin l’esperança. Units a Déu podem ser agents d’esperança, podem donar-los l’empenta necessària perquè avancin. Com deia Péguy, l’esperança és una flama que ens ajudarà a caminar en la foscor.
És temps d’actuar, però a la Quaresma, com ens recorda el Papa, actuar és també aturar-se. És el sacrifici de no seguir aquell impuls interior que ens enganya i que ens porta a viure la vida com una carrera contínua. Aturar-se és, doncs, una manera molt sana i necessària d’actuar. Cal que ens aturem per deixar passar tot el rum-rum i l’acceleració que portem a dins. Així, podrem posar-nos en actitud d’escolta. Una escolta que, tard o d’hora, ens obre al diàleg amorós amb Déu. Aquest encontre amb Ell ens va omplint d’un amor que ens fa percebre els altres com els nostres germans i ens fa ser conscients que tots formem part d’una mateixa i gran família.
Benvolguts germans i germanes, com ens diu el papa Francesc, la Quaresma és també «un temps de decisions comunitàries», de petites i grans decisions, que poden ser capaces de canviar el dia a dia de les persones i la vida quotidiana d’un país sencer. Reunim-nos, invoquem l’Esperit Sant i deixem que sigui Ell qui, a la llum de la Paraula, ens inspiri les decisions a prendre i ens ompli de la força necessària per dur-les a terme.
