Data: 24 de maig de 2026
L’any passat, per Pentecosta i el Dia de l’Acció Catòlica i de l’Apostolat Seglar, a la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat ens atrevíem a formular un somni en veu alta: Què somiem junts? I responíem amb convicció: Somiem una Església missionera i corresponsable, on els laics i laiques siguin protagonistes de l’anunci de l’Evangeli, i on creixi una cultura vocacional que abraci totes les etapes de la vida.
Un any després, la pregunta canvia lleument de to: Què en queda, d’aquell somni? En queda, sobretot, una direcció. El somni no era un eslògan per emocionar-nos un diumenge; era una brúixola. I quan un poble té brúixola, l’Esperit pot fer camí.
En queda, en primer lloc, la consciència que la sinodalitat no és un afegit organitzatiu, sinó un estil espiritual: Escoltar, discernir i caminar plegats. Per això ens hem proposat incorporar de manera estable la conversa en l’Esperit, per passar de ser “creients o no creients” a deixebles missioners, humils i valents.
En queda, en segon lloc, una aposta concreta, conformar comunitats acollidores i missioneres i iniciar amb generositat el camí cap a unitats pastorals, que ens ajudin a sumar carismes, recursos, formació i responsabilitats, i a reforçar la identitat missionera de cada batejat i de cada comunitat.
En queda, també, el pas del desig a l’agenda; hem posat per escrit prioritats i projectes que donen cos al somni: Formació i espiritualitat per a la conversió missionera, i l’adequació d’estructures sinodals i pastorals al servei de la vocació, la participació i la missió. I, entre els projectes que volem acompanyar, apareix l’Acció Catòlica General, juntament amb la promoció d’Església Jove Sant Feliu i l’actualització de la iniciació cristiana i el catecumenat.
Així, què en queda? En queda l’essencial: La Pentecosta continua. I aquest diumenge 24 de maig l’Esperit ens torna a dir: Alceu la mirada, no abaixeu el somni de Déu, el somni de l´Església; convertiu-lo en camí compartit, fidel i alegre. Queda el camí obert… el pas següent és aquest: Fer-nos companys de ruta, com Jesús a Emmaús, i convertir les nostres parròquies en llocs on ningú no camini sol cap a Déu.
