Data: 16 d’octubre de 2022
Estem a l’octubre, el mes missioner per excel·lència. La reflexió i la col·lecta pel Domund que tindrà lloc el diumenge que ve, el marca positivament des de fa molts anys en les comunitats cristianes. El Missatge del Papa per a la Jornada Mundial de les Missions ens brinda un lema encertat: “Sereu els meus testimonis”. El Papa pren aquestes paraules de l’últim diàleg del Ressuscitat amb els deixebles abans de la seva Ascensió (cf. Ac 1,8). Des d’aquell moment, la missió de donar testimoni queda oberta, sense límit quant a la seva extensió a l’espai i al temps. Per tant, també a nosaltres ens pertoca aquest encàrrec.
L’ajuda missionera del 2021 a la Diòcesi d’Urgell, ha estat alta. Fou un any difícil i feixuc com l’anterior, a causa de la pandèmia i les restriccions, la dificultat de les trobades presencials i els problemes econòmics arreu del món. On més ha afectat la pandèmia del Covid és als països en vies de desenvolupament i en les Esglésies joves de missions. Per això hem de continuar sostenint amb generositat els missioners i les seves activitats pastorals arreu del món. L’oració perseverant, la comunió viscuda i la cooperació material amb què hem de col·laborar amb les missions, i que manté despertes la Delegació Diocesana de Missions d’Urgell, sempre en estret lligam amb les Obres Missionals Pontifícies, responen a l’estat de necessitat que pateixen tantes persones i poblacions de la terra. Els sacerdots, religiosos i laics que serveixen sobretot els més pobres en diferents llocs del món, necessiten de mitjans per donar a conèixer Jesús, no només amb la paraula, sinó amb el compromís concret envers la promoció humana que sempre acompanya la missió.
El Sant Pare Francesc en un text de 2018 l’Exhortació apostòlica “Gaudete et Exsultate” sobre la crida a la santedat en el món actual, parla de la necessitat de sortir i predicar Jesucrist, i vol que valorem els missioners i la seva tasca exemplar (cf. GetE nn. 136 i 138). Reflexiona que si hi ha veritable trobada del creient amb Jesucrist, llavors s’establirà un dinamisme missioner en la nostra vida. A l’Evangeli veiem com Jesús «anava caminant de ciutat en ciutat i de poble en poble, proclamant i anunciant la Bona Nova del Regne de Déu» (Lc 8,1). També després de la resurrecció, quan els deixebles van sortir a predicar pertot arreu, «el Senyor cooperava, confirmant la paraula amb els senyals que els acompanyaven» (Mc 16,20). Ens ha de mobilitzar l’exemple de tants sacerdots, religioses, religiosos i laics que es dediquen a anunciar i servir amb gran fidelitat, moltes vegades arriscant les seves pròpies vides, i certament a costa de la seva comoditat. El seu testimoniatge ens recorda que l’Església necessita sobretot missioners apassionats, devorats per l’entusiasme de comunicar la vida veritable i la salvació de Jesucrist. Els sants sorprenen, desinstal·len, perquè les seves vides ens conviden a sortir de la mediocritat tranquil·la i anestesiant.
Us demano que continueu col·laborant de forma ben generosa amb l’acció missionera de l’Església, des de les parròquies i escoles, com des d’altres institucions o de forma més personal. Que el Senyor ens faci la gràcia de no vacil·lar quan l’Esperit ens reclami un pas endavant, i que l’Església, en comptes d’estancar-se, continuï acollint les sorpreses del Senyor. «Ni un vas d’aigua, no quedarà sense recompensa» (Mc 9,41).
