Data: 6 de juny de 2021
Celebrem avui la solemnitat del Corpus Christi. En l’Evangeli escoltem que, encara que van ser els deixebles els qui van prendre la iniciativa de preparar el sopar amb l’anyell pasqual, va ser el Senyor qui els va convidar a menjar el seu cos i a beure la seua sang. Com aquells deixebles, també nosaltres, cada vegada que participem en l’Eucaristia ens reunim amb Ell responent positivament a la invitació que ens fa a compartir la seua taula. Per això penso que, en el fons, l’allunyament de l’Eucaristia que avui tants cristians viuen no és únicament menyspreu a un ritu, sinó que expressa indiferència respecte de Crist, de la seua Paraula, de la seua amistat. És com quan un amic ens convida i ens mostrem indiferents, amb lo qual manifestem que no ens interessa la seua persona.
La solemnitat d’avui ens recorda a tots que no podem considerar-nos bons amics de Jesús si no ens alegrem de la invitació a participar en el banquet eucarístic i no li responem positivament. Qui s’allunya de l’Eucaristia, a poc a poc, en el cor va allunyant-se del Senyor, i la seua amistat amb Ell, quasi sense adonar-se’n, va morint. Jesús acaba convertint-se en un personatge llunyà i estrany. Participar en l’Eucaristia dominical considerant-la un deure fonamental del cristià, no és únicament complir una llei o una norma imposada, és signe de què per damunt d’altres coses valorem l’amistat amb Jesús i volem configurar la nostra vida des d’eixa amistat.
Segurament els deixebles van respondre a la invitació de Jesús perquè era el Senyor qui els convidava a menjar el seu cos i a beure la seua sang. I és que qui unia a aquell grup era Ell. Quan llegim l’Evangeli descobrim que entre ells no hi havia una unitat forta; existien diferències per les expectatives que cadascú tenia; de vegades discutien qui seria el més important en el regne del cel; no pensaven de la mateixa manera ni tenien la mateixa forma de ser… ¿Què és el que els mantenia units? Sens lloc a dubte hem de pensar que el qui els unia era Jesús, i que sense Ell no tenia cap sentit romandre units.
L’Església la formem persones amb diferències entre nosaltres, amb maneres de pensar i sensibilitats diverses, fins i tot amb interessos divergents. Però tots sentim que Jesús és quelcom nostre, i sabem que no ens podem apropiar d’Ell com si fos únicament meu. Jesús és tan meu com d’aquell que pensa diferent a mi. l’Eucaristia és el sagrament del que el Senyor se serveix per a unir-nos a Ell i, per tant, és el sagrament que manté la unitat entre els cristians. Participar en l’Eucaristia és el que fa possible que les diferències entre nosaltres no arriben a convertir-se en divisions. Sense Jesús la comunitat es dispersa. Sense l’Eucaristia l’Església es desfà.
Quan un cristià abandona l’Eucaristia no sols s’allunya del Senyor, sinó que acaba sentint-se estrany en la comunitat cristiana i se separa d’ella. Sant Agustí, en un dels seus sermons, parlant d’aquest sagrament diu: “en aquest pa se us indica com deveu estimar la unitat”. No abandonem l’Eucaristia si volem romandre units al Senyor i a la seua Església.
