L’església de Sant Agustí de Tarragona recuperarà un espai històric, patrimoni de la ciutat, que permetrà descobrir íntegrament la seva cripta, vinculada a l’evolució constructiva del temple, entre els segles XVI i XVIII, i que fa més de cent anys que roman oculta sota el paviment. Aquest estiu s’iniciarà una intervenció arqueològica que deixarà al descobert la seva estructura, documentar-la i aprofundir en el coneixement de la seva evolució històrica. La voluntat de l’arquebisbat és que en el futur la cripta es pugui obrir a la visita pública.

La intervenció, promoguda per la pròpia església de Sant Agustí -integrada a la parròquia de Sant Francesc d’Assís-, comptarà amb la implicació activa de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona, entitat que té la seva seu al temple, on s’hi custodien els passos processionals. L’estreta vinculació de l’Agrupació amb aquest espai i el seu compromís amb la preservació del patrimoni han estat determinants per impulsar un projecte que combina la recerca arqueològica, la conservació preventiva i la voluntat de posar en valor un espai fins ara desconegut per a la majoria de la societat.

L’any 2012, la cripta de l’església de Sant Agustí va ser objecte d’un estudi arqueològic i antropològic preliminar que en va documentar l’existència, en va valorar l’estat de conservació i en va formular les primeres hipòtesis d’interpretació històrica. Aquella intervenció, de caràcter no intrusiu, ja posava de manifest la necessitat d’impulsar noves actuacions arqueològiques que permetessin aprofundir en el coneixement científic de l’espai i establir les bases per a la seva recuperació.

Actualment, la cripta presenta un estat que en dificulta la lectura i la interpretació. Durant les obres de renovació del paviment del temple, als anys setanta del segle passat, l’espai va quedar omplert amb materials procedents d’aquests treballs, ocultant-ne bona part de la configuració original. Malauradament, aquest rebliment afavoreix la retenció d’humitat a l’interior de la cripta, una circumstància que, a llarg termini, pot comprometre la correcta conservació de les estructures històriques.

La intervenció, que s’iniciarà la setmana vinent i que s’allargarà durant unes tres setmanes, consistirà en la retirada d’aquest rebliment sota control arqueològic, la qual cosa permetrà descobrir íntegrament la cripta, documentar-ne les diferents fases constructives i comprendre millor la seva evolució històrica. Paral·lelament, es durà a terme un estudi antropològic de les restes humanes conservades, amb l’objectiu d’obtenir noves dades sobre aquest espai funerari i les persones que hi van ser inhumades. L’eliminació del rebliment contribuirà a millorar les condicions de conservació de l’espai, reduint l’acumulació d’humitat i preservant-ne les estructures per a les generacions futures.

Els treballs permetran també aprofundir en el coneixement de l’evolució històrica del subsòl d’aquest sector de Tarragona i valorar el potencial patrimonial de la cripta en relació amb el conjunt arqueològic de la ciutat. Els resultats de la intervenció seran determinants per definir les futures actuacions de conservació i estudiar la viabilitat d’una futura museïtzació de l’espai. La voluntat de l’arquebisbat és que, un cop recuperat i adequadament condicionat, la cripta pugui obrir-se a la visita pública i esdevenir un nou espai d’interpretació del patrimoni històric de Tarragona.

L’església de Sant Agustí de Tarragona

 L’església de Sant Agustí formava part del convent del mateix nom, que en ser enderrocat va deixar espai per urbanitzar la plaça Verdaguer. La seva edificació es va iniciar l’any 1576, després de la mort del cardenal Cervantes. El procés de construcció va ser lent per la manca de recursos, però va tirar endavant gràcies a l’arquebisbe Antoni Agustín. Les seves parts essencials es van acabar al voltant de l’any 1584.

Aquesta església va pertànyer a la Companyia de Jesús i es va beneir sota l’advocació dels Sants Reis. L’any 1780, quan el rei Carles III va expulsar els jesuïtes, el convent va ser ocupat pels agustins, i es va canviar la seva denominació. Arran de la desamortització de Mendizábal, el 1835, els agustins també van ser expulsats i, tot i que es va mantenir el culte, el convent es va convertir en caserna.

L’any 1990, el temple va ser objecte d’una profunda restauració. Els darrers que es van fer càrrec de l’església van ser els claretians del Cor de Maria, fins el 2014. Des de llavors, es manté com a lloc de culte depenent de la parròquia de Sant Francesc d’Assís. En el seu interior es troben els deu passos de Setmana Santa de Tarragona, en exposició permanent. L’escut de la façana, d’Onofre Morell, un important benefactor, està protegit i declarat BCIN (Bé cultural d’interès nacional). El valor artístic de l’església ve donat per les seves vinculacions amb obres de Roma i per mostrar els trets característics de la denominada “Escola del Camp”.

Galeria fotogràfica>>