A continuació, a la sala d’actes del centre, es va celebrar l’acte acadèmic d’inauguració del curs, que va ser presidit per l’arquebisbe Joan Planellas, moderador de l’Institut, i va comptar amb la participació del Dr. Josep Maria Gavaldà, director de l’INSAF; el Dr. Marcos Aceituno, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya; el Dr. Albert Viciano, degà de la Facultat d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes Antoni Gaudí, i el Dr. Armand Puig, president de l’Agència de la Santa Seu per a l’Avaluació i la Promoció de la Qualitat de les Universitats i Facultats Eclesiàstiques i encarregat d’oferir la lliçó inaugural.

L’acte, que també va comptar amb l’assistència de professors i alumnes de l’INSAF, va començar amb la benvinguda per part del coordinador del programa de formació pastoral de l’INSAF, Marcel Pallejà. Seguidament, la secretària de l’Institut, Roser Fornell, va fer lectura de la Memòria del curs 2025-2026, en què es va comptar amb un total de 153 alumnes en les diverses modalitats. Entre altres, Fornell va destacar el desdoblament a una nova seu a Reus del curs per a l’obtenció del Diploma d’Iniciació teològica per a agents de pastoral, o la realització del curs Dret matrimonial i processal canònic, en col·laboració amb el Tribunal Eclesiàstic Metropolità de Tarragona.

Dr. Armand Puig, sobre la façana de la Passió: «El cos de Jesús queda plasmat en pedra, com a oferiment suprem i com a vida del món»

Amb el títol «Teologia i espiritualitat en la basílica de la Sagrada Família, l’obra major d’Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926)», el Dr. Armand Puig i Tàrrech va ser l’encarregat d’oferir la lliçó inaugural del curs 2026-2027. En una primera part, el Dr. Puig va desglossar la síntesi arquitectònica i simbòlica del misteri cristià que trobem a la Sagrada Família, un temple on Gaudí presenta «la seva “nova arquitectura” com una millora de l’art occidental per excel·lència, l’arquitectura gòtica», va explicar. Així, un dels aspectes que l’arquitecte va treballar en aquest temple és la verticalitat exterior, per aconseguir que «l’ascensió quedi expressada amb més força gràcies al sistema constructiu creat per Gaudí, que li permet eliminar els contraforts i, en conseqüència, els arcbotants».

D’altra banda, amb aquest esperit de perfeccionar el gòtic, el Dr. Armand Puig va exposar que Gaudí «tradueix en pedra i estructura arquitectònica els fonaments de la fe de l’Església», amb un element clarament dominant que és la Trinitat. Així, l’ús de la simbologia que fa Antoni Gaudí a les façanes pren com a referent la Catedral de Reims, però ell «reordena els programes iconogràfics i, sens dubte, els millora».

A partir d’aquí, el ponent va anar detallant els elements centrals de les catedrals gòtiques que l’arquitecte modernista va reelaborar a la Sagrada Família. Alguns, per exemple, són la línia austera i solemne de l’art ogival, que converteix la figura geomètrica del tetràedre, o la lluminositat que el gòtic aconseguia convertint les parets en vitralls i que ell obté encaixant els vitralls dins d’hiperboloides i també incorporant la llum zenital.

En la segona part de la lliçó inaugural, el Dr. Puig es va centrar en la façana de la Passió. Prèviament, però, va recordar que «Gaudí relliga les tres façanes amb la temàtica cristològica, de manera que la presentació plàstica del Crist encarnat, crucificat-ressuscitat i gloriós serveix per a explicar, respectivament, la seva arribada a la humanitat, la seva obra salvadora i el seu status com a Kyrios enaltit». Pel que fa a la façana de la Passió, que es va començar a gestar l’any 1896, «és un itinerari de tipus narratiu, litúrgic i teològic que va des del Diumenge de Rams fins a la Pasqua-Ascensió», va indicar.

La lliçó va continuar amb una descripció dels diversos elements que constitueixen aquesta façana de la Passió, a partir dels esbossos de Gaudí de 1896 i 1911. En aquesta façana «l’estructura arquitectònica expressa i plasma l’estructura anatòmica del cos de Jesús clavat a la creu», va subratllar. En aquest sentit, el Dr. Puig va assegurar que «Gaudí va “traduir” arquitectònicament el cos humà i, en concret, el cos de Jesús, segons allò que defineix l’estructura de la persona: els seus ossos». Amb aquest plantejament, «Gaudí ha fet confluir arquitectura, anatomia, història i teologia, i el cos de Jesús queda plasmat en pedra, com a oferiment suprem i com a vida del món», va afegir.

Finalment, el Dr. Armand Puig va concloure que «el contingut teològic de la façana de la Passió es manifesta amb el terme redempció, que Gaudí expressa amb tres motius connectats entre ells: la gran creu, acompanyada per àngels, i l’anyell i el lleó». D’aquesta manera, Gaudí aconsegueix «plasmar la centralitat de la creu i del seu caràcter redemptor», va finalitzar.

Lliurament de títols i intervencions

En acabar la lliçó inaugural va tenir lloc un homenatge al Dr. Andreu Muñoz, director de l’INSAF entre els anys 2020 i 2025. Així, l’actual director, Dr. Josep M. Gavaldà, va expressar el seu agraïment al Dr. Muñoz per haver «posar al servei de l’Institut la seva capacitat, la seva experiència i, sobretot, una gran dedicació». A més, va destacar que «va saber mantenir el nivell acadèmic i qualitatiu del nostre Institut». Acte seguit es va procedir a l’entrega de títols i diplomes. En aquesta ocasió es van lliurar el títol d’un graduat en Ciències Religioses, el diploma a un alumne del Curs d’Iniciació teològica per a agents de pastoral i el diploma a tres alumnes del curs de Dret matrimonial i processal canònic.

Seguidament es van pronunciar els discursos inaugurals del nou curs acadèmic. En primer lloc, el Dr. Josep M. Gavaldà, director de l’INSAF, va donar les gràcies al Dr. Armand Puig per la seva lliçó inaugural, i va assegurar que «ens ha ajudat a mirar Gaudí des d’una perspectiva que va molt més enllà de la seva extraordinària genialitat arquitectònica i ens ha permès endinsar-nos en una obra en què la fe, la Sagrada Escriptura, la litúrgia, la simbologia cristiana i la recerca de la bellesa es troben profundament entrellaçades».

Referent al nou curs, el Dr. Gavaldà va destacar algunes novetats, com ara la incorporació de les assignatures en modalitat en línia, que permeten «ampliar les possibilitats de participació i de formació». A més, també va posar en relleu «l’augment sensible del nombre d’alumnes, que ens anima a oferir, cada any acadèmic, les assignatures completes d’almenys tres cursos». Finalment, va donar les gràcies a tota la comunitat educativa de l’INSAF i va remarcar la importància d’aquesta institució «com a instrument de formació del laïcat de tota l’Església diocesana».

Per la seva part, el Dr. Marcos Aceituno, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, va assenyalar com «ens trobem en un moment d’esperança, una esperança que es traduirà en un treball intens, el treball que Déu vol fer en nosaltres i que nosaltres, humils servents del Senyor, volem acollir i correspondre amb un esperit d’amor».

L’acte va finalitzar amb la intervenció de l’arquebisbe Joan Planellas, que va assegurar que «l’estudi que avui reprenem en aquest Institut està cridat a ser la nostra manera particular de construir una arquitectura viva de fe» En aquest sentit, va agrair la tasca de l’equip directiu i del professorat del centre, «artesans que ajuden a modelar els cors dels nostres futurs agents de pastoral i pensadors cristians». A més, va convidar els alumnes a viure el nou curs amb esperança. «Declaro oficialment inaugurat el curs acadèmic 2026-2027 del nostre estimat Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona», va cloure el Sr. Arquebisbe.

Galeria fotogràfica>>