L’Església diocesana de Tarragona va viure, el dissabte dia 25 d’abril, una gran jornada vocacional en el marc de l’Aplec Diocesà, organitzat conjuntament per la Vicaria episcopal per a la pastoral i les delegacions i secretariats diocesans. La convocatòria va aplegar quatre-centes cinquanta persones procedents dels cinc arxiprestats de l’arxidiòcesi i representant totes les vocacions: preveres, diaques, seminaristes, religiosos i religioses, matrimonis, laics compromesos amb una gran diversitat de realitats, i també infants.

Els participants van anar arribant, a primera hora del matí, a la Catedral de Tarragona, on se’ls va repartir l’acreditació com a assistents a l’Aplec Diocesà i el record de la jornada: una polsera amb el lema de l’Aplec, «Som cridats». Amb tothom ubicat, l’Aplec va començar amb uns moments de pregària, encomanant a Déu aquesta diada vocacional. Seguidament, el Sr. Arquebisbe va donar la benvinguda als participants, i va expressar que era «un dia de goig, joia, il·lusió i esperança, convocats per Jesucrist, el Bon Pastor, que ens crida i ens envia per a compartir la fe i l’esperança».

Dr. Francesc Torralba: «Estem cridats a donar allò que som als altres»

A continuació, a la mateixa Catedral, va tenir lloc la ponència central de l’Aplec Diocesà, que va anar a càrrec del Dr. Francesc Torralba, filòsof i teòleg. La conferència va girar al voltant de la vivència de la vocació a partir de l’esperança. En aquest sentit, el Dr. Torralba va parlar, en primer lloc, del concepte de la vocació, que va definir com «fer silenci i mirar d’escoltar què és el que Déu vol de nosaltres», un procés que «requereix silenci i temps, dues notes molt absents en el nostre món», va afegir.

A partir d’aquesta premissa, el Dr. Torralba va recordar que la vocació «es viu de moltes maneres diferents i té a veure amb discernir la nostra pròpia missió enmig del món». Aquest procés de discerniment —va exposar— «no és senzill i a vegades va envoltat d’un núvol d’angoixes. Això vol dir que ens hem de deixar acompanyar, que el diàleg amb els altres ens pot ajudar i que la comunitat és essencial».

D’altra banda, també va assenyalar que viure una vida plena implica que «allò que fas respon a la teva crida vocacional i, articulant aquesta vocació, millorem el món on vivim i això ens omple». Per aquest motiu, va relacionar la vocació amb els dons rebuts, ja que «estem cridats a donar allò que som als altres, no a ser mers espectadors del món, i en aquesta donació rau el camí de la plenitud», va dir.

Per a ser capaços de desenvolupar la vocació, el Dr. Torralba va referir-se a tres virtuts necessàries. En primer lloc, l’esperança. Va exposar que «per a iniciar qualsevol camí vocacional cal tenir l’esperança de sortir-se’n, i això requereix temps, comunitat i compromís». Així, va afirmar que «l’esperança és creure que podem reeixir amb l’ajuda dels altres i de Déu».

En segon lloc, va assegurar que cal tenir perseverança perquè «la constància, la tenacitat i la repetició d’aquella pràctica és el que fa que la vocació pugui donar fruit». D’aquesta manera va indicar que la perseverança porta a «combatre el cansament, que és propi d’un ésser vulnerable com és l’home, i trobar refugi».

Per últim, la darrera virtut que es necessita per a fer créixer la vocació és la fortalesa «que ens ha de permetre confrontar les contrarietats que trobarem durant el camí sense trencar-nos», va exposar. En aquest sentit, va explicar que «hi ha moments de Divendres Sant, d’experiència d’abandonament, però els cristians creiem que no acaba aquí, sinó el Diumenge de Glòria».

Per a cloure la conferència, el Dr. Torralba va tornar a incidir en la importància de «donar-nos, per la qual cosa necessitem reconèixer qui som i què podem aportar». «Aquest és el camí que fa possible que la vocació sigui un camí de felicitat, que és el perquè hem vingut al món».

Tallers vocacionals

En acabar aquesta primera part de l’Aplec, els participants es van traslladar al Seminari. Casa de Cultura, on se’ls va oferir l’esmorzar. A més, també van poder visitar la parada de la Llibreria diocesana de Tarragona i del Secretariat diocesà d’animació bíblica, on van poder adquirir publicacions de tota mena.

Acte seguit van començar els setze tallers vocacionals que les delegacions i secretariats diocesans van organitzar en diversos espais. D’una banda, al Seminari. Casa de Cultura, van tenir lloc el taller de formació musical, del Secretariat diocesà de música sacra; el taller sobre el missatge de Lourdes, de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes; la taula rodona amb entitats socials, de la Delegació diocesana per a la pastoral social; el taller de reflexió al voltant del matrimoni cristià, del Secretariat diocesà de pastoral familiar; el taller de Càritas Diocesana i Interparroquial de Tarragona; el taller sobre la vivència de la fraternitat parroquial, de l’Acció Catòlica General, i el taller de reflexió sobre la missió de la família cristiana, de la Delegació diocesana per al laïcat i la família.

D’altra banda, al Museu Diocesà de Tarragona van tenir lloc les visites guiades als espais de reserva i a les instal·lacions del Museu. Al Museu Bíblic Tarraconense es va fer una visita guiada amb la Bíblia a la mà, amb el Secretariat diocesà d’animació bíblica; mentre que a la Casa dels Concilis hi havia el taller sobre la pastoral de la salut, de la Delegació diocesana per a la pastoral de la salut i les persones amb necessitats especials, i el taller sobre la vocació baptismal, de la Delegació diocesana per a la joventut.

Per últim, el palau arquebisbal també va acollir diversos tallers: el taller sobre la crida i l’enviament per a joves, catequistes i agents de pastoral, de la Delegació diocesana per a l’activitat missionera i la cooperació entre les Esglésies; la taula de testimonis de les diverses vocacions, de la Delegació diocesana per a la joventut; el taller de bones pràctiques per a la gestió del patrimoni cultural, de la Delegació diocesana per a la cultura, i el fòrum sobre el ressorgiment de la religió entre el jovent, del Grup de pensament cristià.

En acabar els tallers, els participants van concentrar-se al claustre del Sagrat Cor del Seminari. Casa de Cultura, on va tenir lloc el dinar de germanor. En acabar, es van oferir diverses activitats lúdiques i festives: les visites guiades a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona i a la Biblioteca del Seminari de Tarragona, un bingo musical, la projecció de la pel·lícula La Passió de Sant Fructuós i un espectacle de màgia.

Missa a la Catedral

Per a cloure aquest primer Aplec Diocesà, la Catedral de Tarragona va acollir la celebració de l’eucaristia, que va presidir l’arquebisbe Joan Planellas i van concelebrar diversos preveres, entre els quals Mn. Joan Àguila, provicari general per a la pastoral, i Mn. Ignasi Durany, vicari episcopal per a la caritat. Els cants de la celebració van ser sostinguts per la Schola Cantorum dels Amics de la Catedral i els membres dels cors que van participar en el taller de formació musical.

Durant l’homilia, el Sr. Arquebisbe va fer referència al lema de l’Aplec, «Som cridats», per a recordar que ho som perquè «Déu parla, Déu cerca i Déu no abandona el seu poble». En aquest sentit, va assegurar que la relació que té el Bon Pastor amb cadascú «no és anònima ni distant, és una relació personal, íntima i viva; no condueix masses indiferenciades, sinó persones concretes, amb un nom i una història».

En aquest sentit, va exposar que la crida de Déu és per a tothom: «La veu de Jesús no s’imposa, no humilia ni esclafa. La seva veu consola quan estem cansats, aixeca quan caiem, orienta quan no sabem cap on anar i obre horitzons quan tot sembla tancat.» Així, va assegurar que l’Aplec Diocesà és «una gràcia perquè ens permet tornar a escoltar Déu, escoltar-nos entre nosaltres i escoltar el clam del món», i ens fa «sentir diocesans, experimentant que la fe no és una aventura individual, sinó una realitat compartida.

El Sr. Arquebisbe també va parlar de l’esperança cristiana, «que neix del sepulcre buit, d’un Crist que ha travessat la nit, el dolor i la mort i n’ha sortit vencedor». Per això, va assenyalar que «la nostra esperança no és una emoció passatgera, és una persona viva que camina amb nosaltres». I la crida que Jesús ens fa «té una concreció en la nostra vida diària: som cridats en les nostres famílies, en els nostres treballs, en les nostres comunitats; som cridats a estimar, a perdonar a servir, a ser testimonis de l’Evangeli enmig del món».

Finalment, l’arquebisbe Joan va demanar que aquest Aplec Diocesà «no sigui només un moment aïllat, sinó l’inici d’un camí de pregària, de reconciliació, de compromís, un camí per a tornar a escoltar la veu del Bon Pastor amb més atenció i il·lusió». D’aquesta manera, cadascú podrà «sentir de nou la veu del Senyor per a ser una Església més disponible per sortir i ser deixebles amb esperança».

En acabar, després de la professió de fe i les pregàries dels fidels, durant l’ofertori, cinc representants dels arxiprestats van ofrenar cinc rosers de diferents colors, com a signe de la fraternitat i de la diversitat de vocacions. La celebració va seguir amb la litúrgia eucarística i, després de la benedicció final, va cloure amb la salutació pasqual a Maria, amb el Regina Cœli i el Virolai.

Un cop acabada la missa, Mn. Joan Àguila, provicari general per a la pastoral, va pronunciar unes paraules d’acció de gràcies a Déu i a totes les persones que van fer possible aquest Aplec Diocesà. «Com a diòcesi som Església que camina en sinodalitat, donant resposta a la crida del Senyor, que se serveix de persones molt limitades per fer coses grans», va dir.

​Galeria fotogràfica