Data: 6 de desembre de 2020

Mentre caminem en aquest temps d’Advent, l’Església ens recorda que la Mare de Déu, des del primer instant de la seva concepció, va ser preservada per Déu de tota màcula de pecat original.

Aquest dogma que celebrem no és un concepte sense vida. Té a veure amb la nostra vida cristiana. El teòleg Karl Rahner deia en una de les seves obres que el dogma de la Puríssima Concepció de Maria ens pot ajudar a conèixer millor Maria per estimar-la més.

Per conèixer Maria només cal llegir, amb actitud humil, la Sagrada Escriptura. Si llegim la Bíblia amb atenció descobrirem que Maria és la nova Eva. No obstant això, a diferència d’Eva, Maria no s’amaga de Déu (cf. Gn 3,8). Maria dona sempre la cara. Tampoc s’amaga de nosaltres, ja que és capaç d’acollir en les seves entranyes i donar-nos Jesús, el Déu amb nosaltres (cf. Mt 1,23).

L’Evangeli ens diu que quan Déu, per mitjà de l’àngel Gabriel visita Maria, Maria té por. Ella ens ensenya que Déu també ens busca enmig de la incertesa, de la por i dels dubtes. Déu espera de nosaltres que, com Maria, siguem capaços de donar-li un «sí» humil i confiat; que facilitem l’encontre, que ens mostrem disponibles com ella per acollir la invitació de Déu i servir-lo en els germans.

La riquesa de Maria no està en les aparences, no es troba a l’exterior, sinó en el més profund del seu ésser. Ella va viure com ningú el misteri de Déu en nosaltres. És la dona nova, escollida per Déu, que escolta la seva Paraula, la medita en el cor i la converteix en servei als altres.

En el cor de l’Advent, la Puríssima Concepció ens recorda que també hi ha un lloc en el nostre jo més profund que vol trobar-se amb Déu, que necessita i anhela l’amor i la tendresa del Pare. Tant de bo que sapiguem, com Maria, tenir cura d’aquest espai per oferir-lo a Déu i als altres.

Maria ens demana que siguem capaços d’acollir la Paraula com ho va fer ella. Només així, Crist habitarà, a poc a poc, en tots els racons del nostre cor. Només d’aquesta manera donarem fruit abundant. Només llavors Crist serà en nosaltres la llavor de mostassa de la qual ens parla l’Evangeli. La llavor de mostassa és la més petita de totes, però, si la deixem créixer, produeix un arbust tan gran que fins i tot els ocells venen a aixoplugar-se sota les seves branques (cf. Mc 4,30-32).

Benvolguts germans i germanes, el papa Francesc diu que Déu sempre està arribant. Ell sempre és al nostre costat. Mantinguem-nos prop d’Ell com ho va fer la Mare de Déu. D’aquesta manera, viurem amb esperança aquest temps d’Advent. Que Maria, mare de l’alegria, ens animi a trobar-nos amb Jesús i a construir amb Ell un món més humà i més fratern.