Estimats germans i germanes, bon dia!
El cap de setmana passat vaig fer un viatge apostòlic a Romania, convidat pel President i per la Senyora Primera Ministra. Els renovo el meu agraïment i el faig extensiu a les altres autoritats civils i eclesiàstiques i a tots aquells que han col·laborat en la realització d’aquesta visita. Sobretot dono gràcies a Déu, que ha permès al Successor de Pere tornar a aquell país, vint anys després de la visita de sant Joan Pau II.
Resumint, tal com ho anunciava el lema del Viatge, he exhortat a «caminar junts». I la meva joia ha estat poder fer-ho no de lluny, o des de dalt, sinó caminant jo mateix enmig del poble romanès, com a pelegrí a la seva terra.
Les diverses reunions han posat de manifest el valor i l’exigència de caminar junts, ja sigui entre cristians, a nivell de fe i de caritat, ja sigui entre ciutadans, a nivell de compromís civil.
Com a cristians, tenim la gràcia de viure un moment de relacions fraternes entre les diferents Esglésies. A Romania la major part dels fidels pertanyen a l’Església ortodoxa, guiada actualment pel patriarca Daniel, al qual adreço el meu pensament fraternal i agraït. La comunitat catòlica, ja sigui «grega» ja sigui «llatina», és viva i activa. La unió entre tots els cristians, malgrat que sigui incompleta, està fonamentada en l’únic baptisme i està segellada per la sang i pel sofriment patits conjuntament en els temps foscos de la persecució, en particular el segle passat sota el règim ateu. Hi ha també una altra comunitat luterana que professa també la fe en Jesucrist i té bones relacions amb els ortodoxos i amb els catòlics.
Amb el Patriarca i el Sant Sínode de l’Església ortodoxa romanesa vam tenir una reunió molt cordial, en la qual vaig reiterar la voluntat de l’Església catòlica de caminar junts en la memòria reconciliada i vers una unitat més àmplia, que el poble romanès va invocar profèticament durant la visita de sant Joan Pau II. Aquesta important dimensió ecumènica del viatge va culminar amb la solemne pregària del parenostre, dintre de la nova, imponent Catedral ortodoxa de Bucarest. Aquest va ser un moment de gran valor simbòlic, perquè el parenostre és la pregària cristiana per excel·lència, patrimoni comú de tots els batejats. Ningú no pot dir «Pare meu» i «Pare vostre»; no: «Pare nostre», patrimoni comú de tots els batejats. Hem demostrat que la unitat no elimina les diversitats legítimes. Que l’Esperit Sant ens porti a viure cada vegada més com fills de Déu i germans entre nosaltres.
Com a comunitat catòlica vam celebrar tres litúrgies eucarístiques. La primera a la Catedral de Bucarest, el 31 de maig, festa de la Visitació de la Mare de Déu, icona de l’Església en un viatge de fe i de caritat. La segona eucaristia al santuari de Șumuleu Ciuc, lloc de molts pelegrinatges. Allí, la santa Mare de Déu reuneix el poble fidel amb la diversitat de les llengües, de les cultures i de les tradicions. I la tercera celebració va ser la Divina Litúrgia a Blaj, centre de l’Església grecocatòlica a Romania, amb la beatificació de set bisbes màrtirs grecocatòlics, testimonis de la llibertat i de la misericòrdia que provenen de l’Evangeli. Un d’aquests nous beats, Mons. Iuliu Hossu, va escriure mentre era a la presó: «Déu ens ha enviat a aquesta foscor del sofriment per donar el perdó i pregar per la conversió de tots.» Pensant en les terribles tortures a les quals van ser sotmesos, aquestes paraules són un testimoniatge de misericòrdia.
Particularment intens i festiu va ser l’encontre amb els joves i les famílies, celebrat a Iaşi, ciutat antiga i important centre cultural, una cruïlla entre Occident i Orient, un lloc que invita a obrir camins per on sigui possible caminar junts, en la riquesa de la diversitat, amb una llibertat que no talla les arrels sinó que ens atrau de manera creativa. Aquest encontre també va tenir un caràcter marià i va acabar amb l’oferiment dels joves i les famílies a la santa Mare de Déu.
L’última parada del viatge va ser la visita a la comunitat Gitana de Blaj. En aquella ciutat els gitanos són molt nombrosos, i per això vaig voler saludar-los i renovar la crida contra qualsevol discriminació i pel respecte a les persones de l’ètnia, llengua i religió que siguin.
Estimats germans i germanes, donem gràcies a Déu per aquest viatge apostòlic, i demanem-li, per intercessió de la Verge Maria, que doni fruits abundants per a Romania i per a l’Església en aquelles terres.
Traducció inicial de www.catalunyareligio.cat, revisada
