catala espanol
Facbook Facebook Flickr Facebook

Catequesi sobre el baptisme: 1. El fonament de la vida cristiana

Estimats germans i germanes, bon dia!

Els cinquanta dies del temps litúrgic pasqual es presten a reflexionar sobre la vida cristiana que, per la seva naturalesa, és la vida que prové de Crist mateix. Som, de fet, cristians en la mesura en què deixem viure Jesucrist en nosaltres. Llavors, per on podem començar a fer viva aquesta consciència, sinó des de l’inici, des del sagrament que ha obert en nosaltres la vida cristiana, el baptisme? La Pasqua de Crist, amb la seva força renovadora, ens arriba mitjançant el baptisme per transformar-nos a imatge d’ell: els batejats són de Jesucrist, ell és el Senyor de la seva existència. El baptisme és el «fonament de tota la vida cristiana» (Catecisme de l’Església catòlica, 1213). És el primer dels sagraments, ja que és la porta que permet a Crist el Senyor residir en nosaltres i a nosaltres immergir-nos en el seu Misteri.

La paraula grega batejar significa ‘submergir-se’ (cf. CCC, 1214). El bany amb l’aigua és un ritu comú a diverses creences per expressar el pas d’una condició a una altra, signe de purificació per a un nou començament. Però per a nosaltres, cristians, no ens pot passar desapercebut que si el cos és immergit en l’aigua, és l’ànima qui s’immergeix en Crist per a rebre el perdó del pecat i resplendir de llum divina (cf. Tertulià, Sobre la resurrecció dels morts, VIII, 3: CCL 2, 931; PL 2, 806). En virtut de l’Esperit Sant, el baptisme ens immergeix en la mort i resurrecció del Senyor, ofegant en la font baptismal l’home vell, dominat pel pecat que ens separa de Déu, i fent néixer l’home nou, recreat en Jesús. En ell, tots els fills d’Adam són cridats a una vida nova. És a dir, el baptisme és un renaixement. Estic segur, seguríssim que tots nosaltres recordem la data del nostre naixement: segur. Però jo em pregunto, una mica dubtós, i us ho pregunto a vosaltres: tots recordeu quina va ser la data del vostre baptisme? Alguns diuen que sí, està bé. Però és un sí bastant feble, perquè potser molts no ho recorden. Si nosaltres fem festa el dia del nostre naixement, com podem no celebrar —com a mínim recordar— el dia del renaixement? Jo us donaré «deures» per fer a casa, un deure per fer avui a casa. Aquells de vosaltres que no recordeu la data del baptisme, pregunteu-lo a la mare, als oncles, als nebots, pregunteu-ho: «Tu saps quin dia em van batejar?», i no ho oblideu mai. I aquell dia doneu gràcies al Senyor, perquè és precisament el dia que Jesús va entrar dintre meu, l’Esperit Sant va entrar dintre meu. Heu entès bé els «deures» que heu de fer a casa? Tots hem de saber la data del nostre baptisme. És un altre aniversari: l’aniversari del renaixement. No us oblideu de fer-ho, si us plau.

Recordem les últimes paraules del Senyor ressuscitat als Apòstols; són un mandat precís: «Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant» (Mt 28,19). Gràcies al rentatge baptismal, qui creu en Crist està immers en la mateixa vida de la Trinitat.

De fet no és una aigua qualsevol, la del baptisme, sinó que és l’aigua sobre la qual s’ha invocat l’Esperit que «infon la vida» (Credo). Pensem en el que Jesús va dir a Nicodem per explicar-li el naixement a la vida divina: «Ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de l’aigua i de l’Esperit. De la carn en neix carn, de l’Esperit en neix Esperit» (Jn 3,5-6). Per això el baptisme s’anomena també «regeneració»: creiem que Déu ens ha salvat «en virtut del seu amor, mitjançant el bany regenerador i el poder renovador de l’Esperit Sant» (Tt 3,5).

Per això el baptisme és un signe eficaç de renaixement, per a caminar en una vida nova. Ho recorda sant Pau als cristians de Roma: «Ignoreu que tots els qui hem estat batejats en Jesucrist hem estat submergits en la seva mort? En efecte, pel baptisme hem estat sepultats amb ell i hem participat de la seva mort, perquè, així com Crist, per l’acció de la glòria del Pare, va ressuscitar d’entre els morts, també nosaltres emprenguem una vida nova» (Rm 6,3-4).

En submergir-nos en Crist, el baptisme ens fa també membres del seu cos, que és l’Església, i partícips de la seva missió en el món (cf. CCC, 1213). Nosaltres, batejats, no estem aïllats: som membres del cos de Crist. La vitalitat que brolla de la font baptismal s’il·lustra amb aquestes paraules de Jesús: «Jo sóc el cep i vosaltres les sarments. El qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res» (cf. Jn 15,5). La mateixa vida, la de l’Esperit Sant, flueix de Crist als batejats, unint-los en un sol cos (cf. 1Co 12,13), crismats per la santa unció i alimentats en la taula eucarística.

El baptisme permet a Crist viure en nosaltres i a nosaltres viure units a ell, per a col·laborar en l’Església, cadascú segons la condició pròpia, en la transformació del món. Rebut una sola vegada, el rentatge baptismal il·lumina tota la nostra vida, guiant els nostres passos fins a la Jerusalem del Cel. Hi ha un abans i un després del baptisme. El sagrament suposa un camí de fe, que anomenem catecumenat, evident quan és un adult qui demana el baptisme. Però fins i tot els infants, des de l’antiguitat, són batejats en la fe dels seus pares (cf. Ritu del baptisme dels infants, Introducció, 2). I sobre això voldria dir-vos una cosa. Alguns pensen: per què batejar un nen que no entén res? Esperem que creixi, que comprengui i que sigui ell mateix qui demani el baptisme. Però això significa no tenir confiança en l’Esperit Sant, perquè quan nosaltres bategem un nen, en aquell nen hi entra l’Esperit Sant, i l’Esperit Sant fa créixer en aquell nen, des de petit, virtuts cristianes que després floriran. S’ha de donar sempre aquesta oportunitat a tots, a tots els nens, de tenir dintre l’Esperit Sant que els guiï durant la vida. No us oblideu de batejar els infants! Ningú no mereix el baptisme, que és sempre un do gratuït per a tots, adults i nadons. Però com passa en una llavor plena de vida, aquest do arrela i dona fruit en un terreny alimentat per la fe. Les promeses baptismals que cada any renovem en la vetlla pasqual s’han de renovar cada dia per tal que el baptisme «cristifiqui»: no hem de tenir por d’aquesta paraula; el baptisme ens «cristifica», qui ha rebut el baptisme i és «cristificat», s’assembla a Crist, es transforma en Crist i es converteix realment en un altre Crist.

Traducció inicial de Josep M. Torrents Sauvage per a www.catalunyareligio.cat, revisada

 



ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +