catala espanol
Facbook Facebook Facebook
17/05/2019

Els bisbes parlen de la Carta apostòlica "Vosaltres sou la llum del món" i de les properes eleccions

Els bisbes parlen de la Carta apostòlica

Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya

El Sant Pare va fer pública el dia 9 de maig la Carta apostòlica en forma de Motu proprio Vos estis lux mundi (Vosaltres sou la llum del món). El text, que concreta i clarifica les accions que s’han de dur a terme davant d’un cas d’abús sexual o encobriment en el si de l’Església i que es pot consultar al web del Vaticà (www.vatican.va), entrarà en vigor el proper dia 1 de juny.

D’altra banda, el diumenge 26 de maig tindran lloc les eleccions municipals i europees. Amb motiu de les eleccions europees, els bisbes de la Comissió dels Episcopats de la Comunitat Europea han fet pública una Declaració en la qual fan una crida a tots els creients i a tota la gent de bé a votar, ja que “votar no és només un dret i una obligació sinó que és una oportunitat per afaiçonar concretament la construcció europea”.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Carta apostòlica en forma de Motu proprio Vos estis lux mundi i de les properes eleccions, així com del rei David, de la lògica de Crist, dels membres de l’Església, del manament nou de Jesús, de Crist viu, de l’assemblea diocesana de Lleida i de les alegries i els sofriments dels sembradors de l’Evangeli.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, parla de la carta apostòlica en forma de Motu Proprio “Vos estis lux mundi” del papa Francesc. Diu que les normes contingudes en aquest document és el fruit principal del treball col·legial de la cimera extraordinària del mes de febrer en la qual el Papa va reunir tots els presidents de les Conferències Episcopals per a tractar el problema dels abusos sexuals per part de clergues. Diu també que “la introducció del document afirma que els deixebles de Jesús hem de “ser un exemple lluminós de virtut, integritat i santedat […], en particular, en la nostra relació amb el proïsme””. Destaca que les noves normes “persegueixen l’eliminació de la cultura del silenci, l’ocultació i la impunitat, afavorint la denúncia, garantint-ne la tramitació i castigant els que ho intentin impedir” i “obliguen a la creació en cada diòcesi o conjunt de diòcesis, abans d’un any, “d’un o més sistemes estables i fàcilment accessibles al públic per a presentar els informes [de denúncia], incloent eventualment la creació d’un ofici eclesiàstic específic”. Ens convida a llegir el document i aprofita per recordar-nos que el passat mes de febrer, “ja vàrem crear la comissió diocesana per a la protecció dels menors i adults vulnerables i per a l’atenció de les víctimes d’abusos sexuals”. Finalment, informa que “la comissió diocesana està treballant a bon ritme per a convertir la nostra diòcesi en un lloc encara més segur per als infants i adults vulnerables i perquè esdevingui un instrument de guarició de totes les víctimes d’abusos sexuals”.

Dues de les cartes dominicals parlen de les properes eleccions. L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, ens crida l’atenció sobre la importància del Parlament Europeu que renovem cada 5 anys que “decideix com actuarà la Unió Europea (UE) en els propers anys, en relació amb les nostres preocupacions en matèria d’ajut a la família, llibertat religiosa, ocupació, empreses, seguretat, migració i canvi climàtic, entre d’altres”. Diu que “Europa és de tots, i junts hem de prendre les decisions”. I recorda “alguns dels reptes i incerteses que els Bisbes de la Comissió dels Episcopats de la Comunitat Europea (COMECE) subratllen, i que ens poden ajudar en les votacions de diumenge que ve”: “Europa necessita redescobrir la seva identitat comuna i protegir els individus, famílies, cultures, i especialment els vulnerables”; “la protecció del medi ambient i el desenvolupament sostenible no pot limitar-se a les fronteres de la UE”; “la digitalització és una veritable mutació que té un impacte en el futur del treball, la protecció de dades personals, els múltiples usos de la intel·ligència artificial...”; “les regles i pràctiques beneficioses per a la família haurien de desenvolupar-se activament a la UE”; “la demografia ha de tornar a situar-se al centre: afecta tant la natalitat com l’envelliment”; “el benestar de la família humana es relaciona amb una UE que fomenti una economia social de mercat”; i “migració, asil i integració: s’espera un esforç renovat per trobar solucions efectives i compartides sobre migració”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “el sistema democràtic demana a tots aquesta implicació: hem d’expressar la nostra voluntat, amb els nostres vots, en l’elecció dels qui han de ser els gestors de les institucions” i que “un cristià ha de tenir ben clar el seu dret i el seu deure de votar”. Recorda que “exercir aquest dret i deure, demana, però, de tots i cada un de nosaltres un esforç per fer-ho des de la responsabilitat” i que “aquest s’ha de fer des de la mirada al bé comú”. Afirma que “les properes eleccions, municipals i europees, tenen un camp molt divers”, però que “totes dues són importants: els assumptes propers i quotidians i els grans temes que, encara que decidits ben lluny, ens afecten a la nostra vida”. Finalment, recorda que “hi ha diversos temes que, en tant que presents en la nostra cultura, van apareixent i es van imposant” i que “per a un cristià aquests temes no són pas menors, sinó que són fonamentals a l’hora d’actuar i de votar”, com ara “la defensa de la vida humana en els seus límits de fragilitat, en el si de la mare i en llit del dolor i la malaltia”, “la dignitat de la persona humana”, la llibertat respectada “de pensament, de religió, d’acció o d’omissió”, “la solidaritat i la comunió entre les persones i els pobles” o “la justícia social”, que “demana que tothom pugui viure amb dignitat, amb el seu treball, i amb una educació, des de la llibertat dels pares, i amb una sanitat digna”.

L’administrador apostòlic de l’arxidiòcesi de Tarragona, Jaume Pujol, parla de David, un dels personatges centrals de l’Antic Testament. Diu que “és un home valent i alhora feble, pecador i sant, amb judici i amb passions, però la seva principal característica és el seu anhel d’estimar Déu amb totes les seves forces”. Afirma que “quan David desafia Goliat és com si el jove desitgés tornar a Déu la confiança” però que “aquest David, convertit ja en un guerrer admirat pel poble, quan s’allunya de Déu és capaç dels pecats més greus”. Recorda que “quan el profeta Natan li retreu aquesta conducta i li posa en relleu els seus pecats, David admet la seva culpa i deixa expressions memorables que recull el Salm 51, anomenat Miserere”. Destaca de David “la seva humilitat, la que necessita tota persona per reconèixer que ha pecat”, així com “la seva generositat amb Saül, quan aquest el persegueix i no vol venjar-se quan se li ofereix l’ocasió; o la seva oració, quan demana: «Creeu en mi, Senyor, un cor ben pur.»”. Finalment, diu que “el regnat de David, mil anys abans de Crist, és una de les més clares manifestacions d’amor de Déu al poble escollit”.

El cardenal Joan Josep Omella, ens vol parlar del Fill de Déu i ens convida a fixar-nos en “cinc actituds de Jesucrist que als ulls  del nostre món serien considerades com a  defectes”. Diu que “el primer defecte de Jesús és que té una memòria selectiva”, ja que “quan li demanem perdó, sempre s’oblida de tots els nostres mals i pecats passats. Quan Ell perdona, perdona absolutament. No té memòria del mal, perquè només té amor”. Afirma que “el segon defecte de Jesús és que els seus càlculs i matemàtiques no són com els nostres. Per a Ell, tan importants són noranta-nou com un” i que “Ell, quan et perds, ho arrisca tot —les noranta-nou ovelles— i surt a buscar-te. Ens busca i ens estima. A tu i a mi. A tots”. Diu que “el tercer defecte de Jesús és que no fa servir la lògica del món” i que “l’alegria de Déu per retrobar algú que s’ha perdut és desbordant”. Afirma que “el quart defecte de Jesús és que les seves finances no segueixen els nostres criteris” i que “ningú guanya al Senyor en generositat. Sempre dona més del que li hem demanat i més del que necessitem”. Diu que “el cinquè defecte de Jesús és que ens ha revelat el contingut de l’examen final” “perquè vol que tots aprovem” i és que “al final dels nostres dies se’ns valorarà per la quantitat d’amor que hàgim regalat”. Finalment, diu que “Jesús ens estima malgrat els nostres defectes i debilitats. I ho fa amb el cor obert; sense condicions, sense prejudicis” i demana que “tant de bo descobrim en aquesta altra lògica de Jesús un camí per a una vida més joiosa i plena”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “la bellesa, la lluentor de l’Església nascuda de la Resurrecció de Crist se sol reconèixer amb una mirada que abasta el seu conjunt” i que “si parlem d’errors o fallides a l’Església, solem advertir: “Tinguem en compte que l’Església està composta d’éssers humans, febles i fal·libles com tothom””. Afirma que “encara que la bellesa i la santedat de l’Església no depenen exactament de la suma (o resta) de la bellesa i santedat dels seus membres, hi ha molta bellesa i santedat en els membres de l’Església, que no som capaços de veure i, per tant, no pot entrar en les estadístiques”. Unes paraules del llibre de l’Apocalipsi (Ap 3,12) li recorden “el bell testimoniatge del qui va ser en el seu moment un gran militant com a responsable d’Apostolat Seglar, fundador de la Societat Obrera i lluitador infatigable contra el feixisme, represaliat per Mussolini, lliurat absolutament a l’apostolat laical: l’italià Carles Carretto”, “conegut per una mena de “re-conversió” espiritual (1954) que li va portar a incorporar-se a la fraternitat dels “Petits Germans de Jesús”” i autor del llibre “Cartes del desert”. Destaca que “el veritable membre de l’Església és un “vencedor en la lluita contra el mal”, és també columna que sosté. Però només quan en ell s’escriu el nom de Déu i del seu Crist, el nom nou del ressuscitat”. Finalment, diu que “això requereix tot un camí de transformació per l’amor a Ell. Un camí que demana silenci, escolta, oració, contemplació…”.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, recorda que “en el Sant Sopar de Jesús amb els deixebles, els va donar aquest manament nou: “que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres”” i que “la novetat consisteix en estimar com Crist ens estima. Un amor que arriba a l’extrem, fins a donar la vida pels altres; un amor universal, sense cap límit, capaç de perdonar i oblidar...”. Afirma que “ens trobem davant un testament del Senyor únic i incomparable, que presenta l’ideal més sublim que es pugui imaginar”, però que “en la nostra pròpia vida i en el món que ens envolta ens adonem que viure l’ideal d’estimar Déu i els altres no és gens fàcil”. Destaca que “Déu ens ha creat per amor i vol omplir-nos de vida, vol que ens realitzem plenament com a fills seus, que trobem la pau, l’amor, l’alegria, la felicitat”. Afegeix que “el pecat és justament refusar aquesta comunió de vida amb Déu i els germans, i això suposa un refús a Ell i als altres, desviant-nos cap a un ús dels béns del món contrari a la voluntat del Creador”. Afirma que “l’amor de Déu és més fort que el pecat” i que “l’ésser humà, perdonat i enriquit amb el do de Déu pot progressar i fructificar en obres de justícia i de caritat” ja que “és ben cert que som febles i limitats, però el Senyor ens converteix, ens canvia el cor perquè arribem a estimar com Ell ens estima”. Finalment, diu que “serà possible estimar com Jesús des d’una conversió profunda i sincera, vivint intensament la unió amb Ell, especialment en l’Eucaristia, en la que s’actualitza el seu sacrifici redemptor, la màxima expressió d’amor”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que en l’exhortació Crist viu el papa Francesc “ens convida a acostar-nos als joves amb una mirada positiva, intentant cercar camins perquè obrin el cor a la paraula de l’Evangeli i, d’aquesta manera, s’acosten al Senyor”. Afirma que qui ha estat cridat a ser “pare, pastor o guia dels joves” ha de tenir la capacitat “de trobar camins on altres veuen només muralles”, “de reconèixer possibilitats on uns altres veuen sol perills” i que “els qui vivim en societats amb un nivell de benestar alt correm el perill de tornar-nos insensibles al sofriment de tants joves que no han tingut possibilitats d’un creixement personal autènticament humà”. Diu que “no podem ignorar que aquesta societat de l’opulència també pot danyar-los, perquè els proposa uns ideals i provoca en ells uns desitjos de coses que semblen donar la felicitat i que sovint acaben generant frustracions”. Finalment, destaca que entre les situacions que viuen els joves en el moment actual, el Papa ens demana que no n’oblidem tres que estan presents en aquest món caracteritzat per la globalització i que influeixen decisivament en la seua manera d’actuar i en la seua cultura: l’ambient digital que caracteritza el món contemporani, els migrants i el compromís de tots “a posar fi a qualsevol tipus d’abusos, en qualsevol àmbit on es desenvolupa la seua vida”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, comunica que dissabte que ve, a la Casa de l’Església, “ens reunirem en Assemblea els cristians de la nostra diòcesi” per pregar, escoltar, parlar, trobar-se amb persones d’altres parròquies i comunitats per compartir l’alegria de la fe i del testimoni. Diu que “és una trobada en la qual tots som protagonistes i, per experiències passades, tots us sentiu propers i participeu de la mateixa alegria”. Ens manifesta un desig personal: “que totes les parròquies tinguin algun feligrès perquè pugui expressar les inquietuds i les preocupacions dels seus germans i pugui, al seu torn, transmetre l’experiència eclesial viscuda”, ja que a més de comptar amb tots els sacerdots i diaques “necessitem la veu dels laics en aquesta Església en permanent renovació i encaminada cap al Senyor”. Finalment, destaca que l’Assemblea “és una bona ocasió per conèixer i estimar més i millor a l’Església, col·laborant amb els altres membres perquè aparegui bonica, llisa, sense arrugues”, “és una gran experiència de comunió per als que hi assistim. També per a tots aquells que ens acompanyen en el silenci i en la pregària” ja que “les diferents sensibilitats i els diferents serveis i funcions ens enriqueixen a tots”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, diu que “el llibre dels Fets dels Apòstols, el diari de les primeres comunitats cristianes, ens explica aquest diumenge com Pau i Bernabé fan saber a la comunitat d’Antioquia les seves experiències en el viatge que havien fet per anunciar l’Evangeli” i que en aquest viatge primer predicaven la Paraula de Déu només a les sinagogues, però després s’adrecen als pagans, als qui no eren jueus, i aconsegueixen que molts es converteixin a la fe. Recorda breument aquesta narració perquè “bé podem dir que, avui, es continua escrivint arreu el llibre dels Fets dels Apòstols, el diari de l’Església d’aquests moments”. Afirma que constata que l’Evangeli “continua essent anunciat arreu per mitjà de cristians i cristianes que mostren en la vida la seva fe, esperança i caritat”, “és anunciat i ensenyat per mitjà de la catequesi, la predicació, les trobades de formació, les propostes de moviments i grups d’apostolat” i “es converteix en Bona Notícia per a la vida de les persones més necessitades per mitjà del servei i les accions dels qui atenen els malalts, ancians, dels voluntaris de Càritas”. Finalment, diu també que constata “el gran esforç i les dificultats per anunciar l’Evangeli als joves que constitueixen unes generacions molt desvinculades de les comunitats parroquials”, que comptem amb preveres que exerceixen amb responsabilitat i fidelitat la seva missió i que “la vida i acció dels cristians és lloada, més des del silenci que amb paraules i escrits”.

Poden trobar les glosses senceres a la pàgina web de cada diòcesi:

Així mateix, poden trobar la carta apostòlica del papa Francesc en forma de Motu Proprio Vos estis lux mundi, així com la Declaració dels bisbes de la Comissió dels Episcopats de la Comunitat Europea (COMECE), a les següents pàgines web:

 

Barcelona, 17 de maig de 2019

 

Font: Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +