catala espanol
Facbook Facebook Facebook
11/10/2019

Els bisbes parlen del 25è aniversari del Concili Provincial Tarraconense i del Mes Missioner Extraordinari

Els bisbes parlen del 25è aniversari del Concili Provincial Tarraconense i del Mes Missioner Extraordinari

Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya

Del 21 de gener al 4 de juny de 1995, va tenir lloc al Casal Borja de Sant Cugat del Vallès el Concili Provincial Tarraconense (CPT), convocat per la Conferència Episcopal Tarraconense per tal d’aprofundir en les propostes del Concili Vaticà II. En el CPT, membres de totes les diòcesis amb seu a Catalunya van dialogar sobre quatre grans temes –l’evangelització, els sagraments, la pobresa i la coordinació entre diòcesis- que van ser objecte de 170 resolucions. Amb motiu del 25è aniversari del CPT hi ha previstes diverses activitats i celebracions durant el proper any.

D’altra banda, durant aquest mes d’octubre l’Església celebra el Mes Missioner Extraordinari, convocat amb motiu dels cent anys de la promulgació de la carta apostòlica de Benet XV Maximum illud sobre l’activitat missionera. Aquest mes té com a lema “Batejats i enviats: l’Església de Crist en missió en el món”.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar del Concili Provincial Tarraconense i del mes missioner extraordinari, així com de la missió del mossèn, de la tardor, de Santa Maria, Pilar i Estrella de la missió, del camí sinodal, de santa Teresa de Jesús i de la restauració de l’orgue de la Catedral de Solsona.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, recorda que “el dia 8 de setembre de 1994 va ser convocat amb goig el Concili Provincial Tarraconense”, que des de gener a juny de 1995 van tenir lloc “les sessions de treball dels membres, elegits i nomenats per aquesta finalitat, de totes les diòcesis amb seu a Catalunya” i que “bisbes, sacerdots diaques, religiosos, agents de pastoral i laics en general van dialogar sobre els diversos temes que preocupaven a l’Església i que se centraven en un focus comú: com evangelitzar, presentar a Jesucrist, a la societat actual”. Diu que el CPT va ser un esdeveniment que es va viure amb molta intensitat per part de totes les comunitats catòliques, que alguns van participar-hi activament, altres van donar el seu suport i tots van demanar en les seves oracions al Senyor “pels bons fruits del Concili que tots rebíem com un regal i com un repte”. Mostra el seu “agraïment actual als protagonistes d’aquell moment i, per descomptat, el desig de no oblidar mai les resolucions i l’entusiasme que va generar a les nostres diòcesis”. Afirma que “aquella experiència eclesial va ser molt important”, que “és part de la nostra història de fe” i que “després de la seva lectura, s’observa que conté una gran quantitat d’intuïcions amb grans possibilitats per atendre l’evangelització del present”. I ens convida a participar en les activitats i celebracions que s’estan preparant amb motiu del 25è aniversari del Concili.

Tres de les cartes dominicals parlen del Mes Missioner Extraordinari. El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, recorda una anècdota de la vida de sant Josep Oriol. Diu que “amb una edat avançada i molt de camí espiritual recorregut, va sortir caminant de pressa des de Barcelona cap al nord, sense un cèntim a la butxaca, el rostre una mica trasbalsat, amb ànim decidit”, “volia anar a Jerusalem, predicar als pagans i sofrir el martiri”, però dos sacerdots el van convèncer que tornés i preparés millor el viatge... Recorda amb quina freqüència aquests gestos “es veuen en les vides de molts i grans sants de l’època gloriosa de santedat i evangelització del s. XVI” com per exemple “Sant Ignasi de Loiola, sant Francesc Xavier, sta. Teresa d’Àvila, sant Joan d’Àvila...”. Afirma que “aquests i molts altres testimoniatges permeten preguntar-nos per què hi ha una relació tan estreta entre la santedat i la voluntat d’anar a la missió lluny de la pàtria” i que “hi ha una raó clara: la santedat, l’obra de l’amor de Déu en nosaltres, entre altres efectes, “eixampla el cor””. Diu que “la profunda experiència de sentir “el cor dilatat” va unida en l’oració dels salms, com si fos una condició indispensable, a la doble exigència: d’una banda, de complir la Llei de l’amor i, per una altra, d’afrontar els sofriments i contradiccions de la vida” i que “en aquest mes dedicat a les missions recordem que tots i cadascun dels batejats portem dins un do que busca expandir-se més enllà dels límits naturals de la pàtria, la família, la cultura pròpia”. Finalment, recorda com Pau encomana l’esperit missioner al seu deixeble Timoteu amb aquestes paraules: “Déu vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat” i diu que “nosaltres, que ja tenim notícia d’aquesta veritat, voldríem portar-la en el cor i deixar que hi fructifiqui”.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz,  diu que la publicació de la Carta Apostòlica de Benet XV Maximum Illud va tenir lloc “unes setmanes després de l’acabament de la Primera Guerra Mundial” i quan “havia arribat el moment de distingir i separar l’evangelització del colonialisme”. Recorda que la carta “tractava sobre l’atenció dels missioners, la necessitat d’impulsar novament la missió, la recerca de nous col·laboradors, i la promoció i formació del clergat nadiu” i “donava més protagonisme a les Esglésies locals”. Afirma que “Benet XV va donar un gran impuls a la missio ad gentes, desvetllant la consciència del compromís missioner, especialment entre els sacerdots” i que “tot això respon al manament missioner de Jesús: Aneu per tot el món i proclameu l’evangeli a tota criatura””. Afirma també que complir aquest manament del Senyor és una tasca ineludible, “perquè l’Església és missionera per ella mateixa” i recorda que “els quatre evangelistes recullen el mandat missioner, amb elements comuns i a la vegada amb accents característics”. Recorda també que “hi ha dos elements presents en els quatre evangelis”: la dimensió universal de la tasca encomanada i la seguretat que en aquesta tasca no estaran sols sinó que rebran la força i els mitjans per a desenvolupar la seva missió. Destaca que “l’evangelista sant Joan fa un pas més en relacionar directament la missió que Jesús confia als seus deixebles amb la que ell mateix ha rebut del Pare: “Com el Pare m’ha enviat, també us envio jo”. Finalment, diu que “l’evangelista Joan subratlla que és més important el ser que no pas el fer o actuar” i que “és condició imprescindible viure la unitat amb Déu i amb els germans per a poder ser creïbles en la missió”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, recorda que els objectius pretesos pel Sant Pare en la celebració del mes missioner extraordinari són fonamentalment dos: “que prenguem consciència que la dinàmica missionera ha d’impregnar tota la vida de l’Església” i “que valorem la tasca dels missioners que en països on no s’ha anunciat l’Evangeli o les Esglésies locals necessiten ajuda per a continuar amb la seua implantació, lliuren la vida al servei del Regne de Déu”. Informa que a la diòcesi de Tortosa han programat una sèrie d’activitats a les quals vol convidar-nos a participar. Diu que en l’àmbit formatiu “s’han preparat uns materials perquè tots els xiquets i joves que participen en els diferents nivells de la catequesi parroquial, i aquells que assisteixen a la classe de religió, puguin conèixer la gran història missionera de la nostra diòcesi i també alguns testimoniatges de missioners d’avui”: el beat Jacint Orfanell; el tortosí sant Francesc Gil de Federich; i sant Pere Màrtir Sans i Jordà. Informa que “el cap de setmana del Domund tenim dues convocatòries: una peregrinació interdiocesana a Montserrat per a xiquets i joves que assisteixen a la catequesi (19 d’octubre). I la celebració de l’Eucaristia dominical en cada parròquia, pregant pels missioners i missioneres i oferint la nostra col·laboració econòmica”. Afirma que el moment central a nivell diocesà el constitueix l’Eucaristia d’enviament  que tindrà lloc a la Catedral de Tortosa el dissabte 26 d’octubre a les 17 hores. Finalment, ens convida a tots a “celebrar amb il·lusió aquest mes missioner”.

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “aquests dies d’octubre tenen lloc alguns canvis de rector en algunes de les nostres parròquies” i que ha pogut comprovar “la seva extremada generositat i disponibilitat, amb una tasca sovint feta en solitari, poc entesa o valorada i, a voltes, curulla de dificultats”. Afirma que seria convenient que els cristians “tinguéssim clara la identitat del ministeri ordenat” i que “per aclarir-la bé, hem de situar la missió del mossèn en el conjunt del poble de Déu”. Diu que “hem de parlar de la vocació bàsica de tots els cristians”, que “som «iguals en la dignitat», tots som fills de Déu, tots deixebles de Jesús, tots cridats a ser sants” i que “tenim la mateixa dignitat, però no la mateixa funció”. Així mateix, diu que “la missió també és única: fer viu l’evangeli en el món” i que “això no ho fem isoladament, sinó en la comunitat dels germans i germanes”. Destaca que “bisbes i capellans no som successors de Crist, sinó dels seus Apòstols”, que “el sacerdoci dels pastors sorgeix de l’Església i està al servei de l’Església” i que “els pastors, doncs, no deixen de ser simples cristians quan són posats al davant de l’Església”. Reconeix que “la feblesa, el poc encert, o el pecat mateix, acompanyen els Apòstols i pastors de l’Església, fins i tot després d’haver seguit el Senyor i optat per l’evangeli” i que “el mossèn, o el bisbe, no és un superman, ni un «súper cristià». Però, enmig dels altres deixebles, és com el despertador que vetlla i va al davant”. Finalment, demana que “vetllem pels nostres mossens i per les vocacions sacerdotals”.

El cardenal Joan Josep Omella, diu que “la increïble i inesgotable paleta de colors de la tardor, amb matisos que no existeixen en cap altra època, és una demostració més que la natura és una obra de Déu” i que “si a la primavera mirem més a la terra, a la tardor dirigim la mirada cap amunt”. Afirma que “la tardor és temps de renovació, de distanciament i de depuració, representa la necessitat de «deixar anar» velles actituds, relacions marcides i idees caduques” i que “és com si Déu tornés a la terra les fulles que a la primavera va lliurar als arbres”. Diu que “igual que la natura, nosaltres també podem desvincular-nos de tot allò que ja no dona fruit per, així, poder caminar més lleugers” i que “la tardor ens recorda que l’art de viure és canviar les fulles sense perdre les arrels” perquè, “encara que caiguin, l’arbre segueix dret”. Afirma que és temps “de recollir-nos per renéixer. De mirar cap endins, de fer balanç. De recollir la collita, la nostra collita”, “de maduració i de culminació, d’escampar i de sembrar llavors, que donaran fruit l’any vinent” i que per als cristians “és temps de sembrar esperança, de sembrar amor, de sembrar pau i fraternitat” i “és temps de sembrar la paraula de Déu i agrair-li tots els fruits que ens ofereix”.  Finalment, ens desitja una “feliç i fructífera tardor a tots”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que en aquest Mes missioner i durant els treballs de l’Assemblea Especial per a la Regió Panamazònica del Sínode dels Bisbes, “s’escau la festa de la Mare de Déu del Pilar” i ens convida a “invocar-la ja que Ella és la Mare de l’Església, el “Pilar de fortalesa” per als creients, i l’Estrella de la nova evangelització”. Afirma que Maria “és Pilar ferm dels missioners i “empara, venerada amb diverses advocacions a tota l’Amazònia””, “és model per a l’Església”, “escoltava Déu amb tota atenció i puresa, meditava la Paraula i la guardava en el seu cor, fent-la fructificar” i “va posar tota la seva vida al servei de Jesús i del Regne de Déu”. Ens convida a pensar “en la bonica tradició que assegura que Maria es féu present vora el riu Ebre, per animar l’apòstol St. Jaume”, “l’ajudà com a Mare, l’animà a prosseguir la missió”. Així mateix, diu que “l’advocació del Pilar també ens fa adonar dels lligams espirituals i culturals, positius i familiars que compartim amb els pobles germans de la comunitat iberoamericana de nacions, l’anomenada hispanitat, on es troba l’Amazònia”, que “amb aquestes nacions compartim moltes realitats però ens alegrem sobretot de compartir també la fe cristiana que els coratjosos missioners hi varen sembrar” i que “tenim unes arrels comunes històriques i culturals que hem de fer fructificar en germanor, respecte i amor mutu”. Finalment, diu que encomanem a la Mare de Déu del Pilar “que fem tot el possible per enfortir i renovar la fraternitat amb Aragó, amb Espanya i Portugal, i amb tots les països d’Iberoamèrica”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “el cronograma del Sínode Diocesà ens parla de diferents moments” i que “hem de retenir com a etapes fonamentals: la fase dels grups sinodals, la fase de l’Assemblea sinodal, la fase episcopal, la fase de la recepció i posada en pràctica dels decrets i constitucions sinodals”. Recorda que “en aquests moments som en el moment d’animació de la participació de tots els batejats en el si de l’Església catòlica de la nostra diòcesi”, que “són diversos els mitjans que estem utilitzant: el mateix Full Diocesà, les reunions amb els preveres dels arxiprestats, la presència en els mitjans de comunicació” i que “cada un de nosaltres, que pels diferents mitjans rebem informació i invitació a participar en el camí sinodal, hem de ser, a més d’acollidors d’aquesta informació i invitació, portadors a d’altres de la invitació a participar en el Sínode Diocesà”. Informa que “el camí sinodal ens porta ara a les «presentacions arxiprestals del Sínode Diocesà»”, que s’ha pensat com “un esdeveniment eclesial de gran intensitat, per la qual cosa, la celebració de l’Eucaristia serà única en aquell vespre o migdia, en tot l’arxiprestat” per tal “d’aplegar-nos tots els qui puguem per començar ja a experimentar l’alegria de fer camí junts, de fer camí sinodal”. Finalment, diu que “el camí sinodal ens demana comunió i esperança”, posar la mirada en el futur “de la confiança en l’obra de Déu en la seva Església i en el nostre món”. I ens demana que “deixem els prejudicis i les pors, els tancaments i les autosuficiències” i que ens llencem “a l’aventura del camí sinodal”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, recorda que “dimarts celebrem la festa de Santa Teresa de Jesús, religiosa, reformadora del Carmel, fundadora, mística, escriptora, contemplativa i activa alhora” i diu que “la seva vida i la seva experiència, explicitades en les seves grans obres, ens ajuden en la nostra vida cristiana”. Afirma que santa Teresa de Jesús “tingué una vida consagrada a la contemplació i compromesa amb l’acció; contemplativa i activa per proposar el tresor de la vida consagrada i fundar monestirs reformats”. Diu que fou una dona de pregària profunda, que “ella mateixa manifesta que durant 20 anys va viure una gran sequera interior quan es proposava pregar” i que “ella ha esdevingut la gran mestra de pregària, i així la va definir sant Pau VI quan la va proclamar doctora de l’Església”. Diu també que fou una dona forta en el sofriment, “va sofrir primer per la seva família de carn i sang, per la seva primera família religiosa, per la manca de salut...”, així com que fou una dona d’una gran experiència mística i una dona d’Església. Finalment, afirma que santa Teresa de Jesús, fundadora d’un gran orde religiós que recupera l’espiritualitat del Carmel, va ser una “dona reformadora perquè desitjava la conversió ferma de la vida consagrada” i va ser una “escriptora genial i fecunda”.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, diu que “tots els orgueners i organistes estan d’acord que l’orgue de la catedral de Solsona és un gran instrument, un dels més importants de Gaietà Vilardebò” i que els seus immediats antecessors “ja s’adonaren de la conveniència de la restauració de l’orgue de la catedral”, “feren alguns intents per dur-la a terme, però les circumstàncies no els van ser favorables”. Informa que ara “el capítol catedral i especialment el seu degà, amb l’interès d’un bon grup de col·laboradors, s’han vist amb cor d’emprendre aquest projecte”. Afirma que “la comissió prorestauració és conscient que té entre mans una obra de gran envergadura i de molta responsabilitat”, que “també han estudiat amb realisme i ambició el finançament d’una obra que ultrapassa de llarg el mig milió d’euros” i que “se cerca d’aconseguir una important subvenció dels Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER)”. Informa que “el proper dia 19 d’octubre, a les 9 del vespre, al Teatre Comarcal de Solsona, es farà l’acte de presentació del projecte” i que no ha dubtat en donar suport a aquest projecte “fent contactes i peticions a la Conselleria de Cultura de la Generalitat, a la Diputació de Lleida i altres entitats perquè prenguin consciència de l’estat d’aquest instrument, l’únic dels grans orgues històrics de Catalunya que queda per restaurar”. Finalment, diu que “de ben segur que a molts amants dels orgues i de la música en general us encantarà saber d’aquesta bona iniciativa i fins i tot us interessarà participar a l’acte de presentació i potser voldreu apadrinar un tub”.

Poden trobar les glosses senceres a la pàgina web de cada diòcesi:

Així mateix, poden trobar les resolucions i el missatge del Concili Provincial Tarraconense, així com la carta apostòlica Maximum illud del papa Benet XV i més informació sobre el Mes Missioner Extraordinari, a les següents pàgines web:

 

Barcelona, 11 d’octubre de 2019

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +