catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Agustí Cortés Soriano

Agustí Cortés Soriano

28 de juliol de 2019

Al cim de l’ecologia cristiana hi ha missatges tan tradicionals com: la creació considerada via per a accedir a Déu (sant Pau, sant Tomàs d’Aquino), el bé i allò bell natural com a manera d’expressar Déu i la relació amb Ell (sant Agustí), la instal·lació de monestirs en extraordinaris paratges naturals (monaquisme), la contemplació en el desert (monjos, Charles de Foucauld), la tradició de la pobresa franciscana i la contemplació carmelitana (sant Francesc, sant. Joan de la Creu), la teologia del Crist còsmic (Teilhard de Chardin); la tradició ortodoxa (Olivier Clément, Patriarca Bartomeu) i l’aprofundiment de la moral social ecològica dels tres últims papes (“Laudato si´”).

Però, sens dubte, l’expressió paradigmàtica de l’ecologia cristiana és el “Càntic de les criatures”, de sant Francesc d’Assis. És la més bella oració nascuda de l’experiència genuïnament “cristiana ecològica”. Per a alguns és la síntesi vital del seu carisma.

¿Ens imaginem un turista de vacances que es passa hores prenent el sol a la platja o a la muntanya, amb un got de Coca-Cola a la mà, per aconseguir el to de pell adequat i alhora recitant aquesta oració?:

“Lloat sigueu, Senyor meu, amb totes les criatures,

especialment el germà sol,

el qual fa el dia i per ell ens il·lumineu;

i és bell i radiant, amb gran esplendor:

de Vós, Altíssim, porta significació”.

Segons els estudiosos, aquesta estrofa és tan important que de vegades dona títol a tot el Càntic: “Càntic del germà sol”. El sol és la primera criatura motiu de la lloança.

La profunditat de la fe cristiana ha portat sant Francesc a una sintonia in-sospitada amb la naturalesa: li ha permès d’obrir els ulls a un significat poètic, i més que poètic, de les coses creades. Aquestes són considerades “germanes”; no senyores ni serventes, sinó vinculades amb amor fratern, participants de l’amor filial a causa del Pare creador.

El sol és molt més que una font d’energia, més que un cos astronòmic, més que un “bronzejador” dermatològic, més que un focus de llum col·locat en un quadre o una fotografia: Sant Francesc diu “(el sol) de Vós, Altíssim, porta significació”.

El valor del sol, el seu sentit, rau en el fet que parla del Déu altíssim, és a dir, del Déu transcendent, inefable, que està més enllà de tot. Sense ser Déu, com dirien algunes religions, ho pot significar, i la seva contemplació estimula la lloança al Pare Creador. El Càntic havia començat amb la lloança al Déu tan gran que “ningú no és digne d’anomenar-vos”. Però, contemplant el germà sol (la terra, l’aigua, el vent, el foc) li podem adreçar la lloança deguda.

Un exemple típic de la mirada ecològica cristiana sobre la natura i el medi ambient. ¿Com no respectar-la, sentir-nos vinculats a ella, tractar-la per al bé comú de la humanitat, al servei de tots, especialment dels desvalguts, els preferits del “Déu Altíssim i bondadós”…?

Assolir aquest cim d’actitud i sensibilitat ecològica no és possible sense l’esperit de pobresa i humilitat que neixen de la fe en Jesucrist, a la llum de la qual el cosmos resplendeix.

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +