catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Agustí Cortés Soriano

Agustí Cortés Soriano

17 de febrer de 2019

Si algun valor ens resta en comú en el món globalitzat d’avui, aquest és la igualtat. Més ben dit, compartim majoritàriament la sensibilitat enfront de les desigualtats, encara que en no poques regions del món perdurin estructures ancestrals de castes, classes i privilegis.

Hem conegut molts i ben diversos moviments, ideològics i polítics, que han lluitat contra la desigualtat. Per què la majoria d’ells han fracassat? Per què han acabat implantant règims encara més opressors?

No entrarem en desqualificacions simplistes, ni en anàlisis complexes de les finalitats i procediments que han seguit aquests moviments. Resulta més interessant aquí manifestar que hi ha una causa oculta, però molt real, per la qual tants moviments alliberadors han fracassat. Aquesta causa és que els qui fan la revolució, exacerbats per una desigualtat flagrant, passen a l’acció sense haver descobert que en el seu interior n’hi ha la mateixa ànsia de poder i de riquesa que va portar els seus enemics a ser rics i saciats.

De fet hom es pot apuntar a la lluita contra la desigualtat, no per defensar la igualtat, sinó per altres motius: per odi, per venjança, per enveja, per afany de poder, per recuperar la dignitat, etc. Són motius que no se solen confessar i, si es reconeixen, immediatament es disculpen, adduint el sofriment que els havia provocat la situació de desigualtat.

Déu va crear la diversitat, però no la desigualtat. La pluralitat de persones és quelcom volgut per Déu. Una altra cosa són les diferències en relació a drets i dignitats. Això és obertament contrari al projecte de Déu. En el Regne de Déu tots són iguals fills de Déu.

Un cristià que, portat pel seu amor, ajuda un pobre no només ha de buscar solucionar-li un problema eventual, sinó elevar-lo fins a fer visible la seva dignitat. El que fa l’amor cristià cap al pobre és elevar-lo, situar-lo en una posició d’igual a igual. Tot això té importants conseqüències:

- Només un autèntic pobre en l’esperit pot alliberar els pobres en aquest món, encara que sigui parcialment.

- Per a alliberar cal ser lliure, d’altra manera generaràs més esclavituds.

- L’ajuda al pobre pot convertir-se en un acte de poder que compromet i situa al que és ajudat en una posició inferior.

Tot canvia quan Jesús s’identifica amb el pobre. Llavors, dirà sant Agustín, el millor serà que l’un i l’altre, el que ajuda i el que és ajudat, se sotmetin a Crist, a qui ningú pot comprometre.

És cert que la rehabilitació total del pobre i del famolenc Jesús la remet al Regne de Déu. Però Ell i nosaltres la veiem ja iniciada: forma part del nostre credo i, encara que sigui a les palpentes, també forma part de la nostra vida.

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +